Dissabte al matí feia un dia espectacular (sol, caloreta... la primavera ja ha arribat a Nova Zelanda), així que vam decidir aprofitar-lo. El Daniel em va "enganyar" per fer una excursió a l'illa Rangitoto, ell diu excursió i jo marató. Rangitoto és una illa volcànica al davant d'Auckland i el seu nom literal en maori vol dir: cel sagnant. Us podeu imaginar l'acolloniment dels pobres maoris en veure les erupcions del volcà fa uns 600 anys...
Total, que vam anar-hi amb un ferry que triga uns 30 minuts i vam tenir la sort de tenir un capità molt catxondo, que ens anava explicant el que podíem veure mentre navegavem. El primer que ens va dir va ser que Rangitoto era una illa volcànica i prou, i és veritat, no hi ha ni un sol lloc per comprar menjar, no hi viu ningú (malgrat al principi dels anys 20 es van construir algunes cabanes, i encara es poden veure) i no hi ha ni aigua corrent, ni electricitat... O sigui natura totaaal. Però els kiwis tenen el detall de posar alguns "lavabos" per la illa, bàsicament lavabos portàtils amb un superforat i sense aigua, clar...
La veritat és que val la pena com a excursió, la illa té uns paisatges impressionants, i tot i que vam fer fotos, no té res a veure. El color de l'aigua em meravella (és com el paradís), tot està net (ni un paper al terra, i això que no hi ha gaire papereres) i vam trobar un munt de petxines d'aquelles tan grans. Semblàvem nens petits, els dos com bojos agafant les més xules... jajaja
Però la pujadeta al volcà tela!! i una que no esta molt en forma, doncs vaig suar fins que vam poder veure el cràter, que ara està ple d'arbres i plantes, tot molt cuidat i protegit. Aquí teniu el mapa amb els caminets, et posen el temps aproximat perquè l'últim vaixell marxa a les 5, i si el perds fins l'endemà allà et quedes...
Si veniu, hi ha un minitren que et fa la volta i només has de pujar fins al volcà, no patiuuu.
Petonets des d'Auckland!
