Avui és la diada de Catalunya, jo l'he començat fa estona (aquí són les 7 de la tarda ja) i és el quart cop que no sóc a Barcelona. El primer any va ser al 2006 (estava d'Erasmus a Helsinki), el segon va ser 2009 (m'acabava d'anar a viure a Bamberg) i la tercera vegada va ser l'any següent que estava vivint a Mannheim. Sempre he tingut una sensació estranya, com d'anyorança, però aquest cop és diferent, perquè avui és diferent. Això de la cadena de persones serà únic i em sap greu perdre-m'ho. Igual que em vaig perdre la nevada de Barcelona :(
En fi, no es pot estar a tot arreu. Ho hauré de veure demà al matí a TV3 a la carta, jejejeje, però no crec que ho fagin per TVE o Telemadrid... La veritat, jo mai havia estat independentista, i realment, no estic segura del tot del que penso, però ja estic cansada de sentir atacs contra Catalunya, la seva gent i la seva llengua. Aquest govern pepero ho està fent molt, però molt malament (necessita millorar bastant), l'estan cagant repetidament, i si que tinc la sensació que és parlar amb la paret. De debó és tan difícil i tan impossible d'imaginar una consulta per preguntar si la gent que viu a una regió vol tenir un govern diferent? No era això la democràcia? Què el poble tenia el poder de decidir? Potser surt que no... qui sap...
El que no pot ser és seguir aguantant tanta tonteria. I el problema no és que hi hagi uns quants burros que no entenguin que tenim tradicions diferents (jo no vaig saber que els panallets eren només catalans fins als 14!!), que tenim una altra llengua (malgrat podem parlar castellà, tenim la sort i el privilegi de ser bilingües) i ens agrada fer-la servir. No, no, el problema és quan no s'atura al bocamoll, a l'ignorant que no té ni idea que ser diferent no és dolent i que si seria possible una Catalunya dins Espanya, però amb condicions, no amb humiliacions i acusacions constants. I és una llàstima, només ens quedem amb els comentaris dels espanyols poc tolerants, n'hi ha d'obert també, que tampoc estan contents amb com funciona el país i sí valoren i accepten als catalans
M'han preguntat perquè escric el blog en català, la veritat no m'havia adonat, és la llengua en la que penso normalment, suposo. Aquest etern conflicte Catalunya - Espanya no és fàcil d'explicar, però jo ho he intentat amb un exemple, com si Espanya fos una família, i les comunitats autònomes fossin els seus membres i el govern els pares (of course). Si els fills viuen a casa, és normal i lògic que aportin una part per la casa, millor si és equitativa o proporcional al que reben. Però ai! quan un dels germans estalvia (amb retallades 2 anys abans que la resta) i aporta diners què d'altres se'n beneficien i a sobre alguns van de xulos (no cal recordar al president d'Extremadura i el seu "si ten collons.."), llavors aquest germà s'enfada i amb raó, crec; llavors potser prefereix viure sol o canviar les condicions que hi havien hagut fins ara. Aquí tenim el dilema, només el temps ens donarà la resposta.
No m'enrotllo més, espero que aquesta diada especial surti molt bé i serveixi per dir al món que així no ens agrada viure. Estic segura que farà créixer el sentiment de pertànyer a una cultura que et fa humitejar els ulls quan ets lluny. Us deixo un vídeo que em va fer gracia. Feliç diada a tothom, VISCA CATALUNYA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario